El Dioni Porta, de la Llibreria Obaga, ens parla avui d’Una noia a la ciutat, de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama també en la seva versió en castellà.
La mort d’en Lluís —L. al llibre—, company de vida de l’autora, és el detonant que la porta a evocar els seus primers anys a Barcelona, quan hi arriba el 1971 per iniciar els estudis universitaris.
En aquest recorregut, la prosa íntima, càlida i alhora directa i precisa de Mercè Ibarz —unes qualitats que, val a dir, no són fàcils de combinar— ens ofereix un retrat vivíssim del paisatge d’una Barcelona efervescent.
Un dels grans encerts del llibre és la manera com l’autora dota l’escriptura d’una profunda càrrega reflexiva i de coneixement, fruit de la mirada retrospectiva de qui ha viscut experiències de tota mena, sense perdre en cap moment la sorpresa ni l’entusiasme propis d’una persona jove que viu descobrint i descobreix vivint.
Dit d’una manera més planera, la Mercè Ibarz d’avui sap escriure sobre la Mercè Ibarz de fa cinquanta anys i fer-les dialogar de manera esplèndida: joventut i experiència, còmplices i perfectament connectades.