Avui us vull recomanar una novel·la que crec sincerament que us atraparà des de la primera pàgina: Sala d’espera, d’Iván de Cristóbal, publicada per l’Editorial Alrevés.
I quedeu-vos amb aquest nom, de debò: Iván de Cristóbal. Aquesta és la seva primera novel·la i ja n’ha publicat una segona, Nos falta un muerto, però tinc la sensació que algun dia tots acabareu fent cua per aconseguir que us signi un llibre per Sant Jordi.
A més, us faré un petit servei públic: com que Alrevés és una editorial independent i no sempre trobareu els seus llibres a totes les llibreries, si no el veieu, el podeu demanar directament al seu web. I ara us explico per què us el recomano tant.
Sala d’espera és una d’aquelles novel·les que et segresten el cervell. Jo la vaig començar en un AVE cap a Madrid i vaig arribar al punt que només volia que s’acabessin les reunions per poder tornar al tren i continuar llegint. Necessitava saber com acabava.
La premissa és brillant; la història ens presenta dues dones que coincideixen, literalment, en sales d’espera. Però no en unes sales d’espera qualsevol, sinó en aquelles en què t’hi jugues la vida i que poden canviar-ho tot. D’una banda, hi ha la Lucía, una dona de més de cinquanta anys que espera una entrevista de feina ben estranya. L’han trucada per oferir-li una feina que li aniria d’allò més bé en aquell moment, però ella ni tan sols recorda haver-s’hi presentat. Té problemes econòmics molt greus, està a punt de perdre-ho tot i aquella entrevista sembla gairebé la seva última oportunitat.
De l’altra, hi ha la Mariona, una metgessa resident molt jove que espera una sentència judicial. La seva vida va canviar completament quan es va trobar davant d’una decisió impossible: salvar o no la vida d’una pacient embarassada i del seu nadó. La dona rebutjava una transfusió de sang per motius religiosos i la Mariona va decidir intervenir per salvar-los tots dos. Però aquella decisió va tenir un preu enorme: no va poder tornar a exercir la medicina.
I aquí és on la novel·la demostra tot el seu potencial. Perquè no només et manté enganxat a la història, amb ganes de saber què passarà, sinó que també et posa davant de preguntes morals molt difícils.
Què hauries fet tu? On acaba el respecte per les creences d’una persona i on comença el deure de salvar-li la vida? I fins a quin punt una sola decisió pot destrossar-te o redefinir-te per sempre?
És una novel·la intel·ligent, molt ben construïda, amb humor quan toca i una tensió constant que no et deixa abandonar-la fins que l’acabes. I quan un llibre aconsegueix que, enmig d’un viatge de feina, només pensis a tornar al tren per continuar llegint, és que t’ha atrapat de debò.
Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.