Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens porta avui un còmic, una novel·la gràfica: La Seat, motor de llibertat, amb guió de Jordi de Miguel i il·lustracions de Cristina Bueno. El llibre ha estat publicat per Edicions de l’Ajuntament de Barcelona, amb la coordinació editorial de Crítics.
El subtítol, Una lluita obrera a la Barcelona antifranquista, ja ens dona les claus del que n’és l’eix central i, sens dubte, el més interessant: mostrar com, en plena repressió franquista, les lluites obreres sorgides a la fàbrica de Seat van actuar com una flama i un viver perquè moltes dinàmiques d’associacionisme i d’organització sindical i social traspassessin els murs de la fàbrica.
Al còmic hi participen sis extraballadors de Seat, en companyia dels quals es repassa la història de l’empresa des de la seva creació l’any 1950, amb la fàbrica de la Zona Franca, fins a la nova planta de producció de Martorell, inaugurada el 1993, passant per la privatització en mans de Volkswagen i altres fites decisives a nivell productiu i professional.
Però, probablement, un cop situats en el context de Seat, el més colpidor són les pàgines centrades en la lluita social. La vaga del 18 d’octubre de 1971 va marcar un abans i un després en la lluita antifranquista, amb la mort de l’obrer Antonio Ruiz Villalba. Els treballadors es van declarar en vaga en protesta per l’acomiadament d’uns sindicalistes, i la policia franquista va entrar a la fàbrica amb cavalls i disparant. Antonio Ruiz Villalba va morir a conseqüència de les ferides de bala, convertint aquell episodi en un punt d’inflexió tant per a Seat com per a la lluita antifranquista.
El còmic, d’un centenar de pàgines, resumeix de manera excel·lent aquesta història, posant un èmfasi especial en la dimensió laboral i social de Seat. És una proposta magnífica perquè la llegeixin plegats avis, fills i nets, i perquè puguin compartir records i mirades sobre una de les històries més importants del nostre passat recent, just l’any que Seat celebra el seu 75è aniversari.