Avui, a la Pila de llibres, m’agradaria recomanar-vos Jamila, de l’autor Txinguiz Aitmàtov, una obra publicada per l’Editorial Karwan i que ha estat finalista del Premi Llibreter d’aquest any 2026.
Jamila és una novel·la curta, de menys de cent pàgines, però que amaga una força narrativa extraordinària. L’acció se situa en un petit poble del Quirguizistan soviètic l’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial. A causa del conflicte, tots els homes joves han estat enviats al front rus, de manera que al poblat només hi queden aquelles figures que acostumen a quedar relegades en els relats bèl·lics, com ara les dones, els nens, la gent gran i els homes incapacitats per lluitar. De la mà d’Aitmàtov, assistim així a una història humana a la rereguarda de les estepes de l’Àsia Central.
És en aquest escenari on coneixem els tres protagonistes de la història. Per una banda hi trobem la Jamila, una jove alegre i sense pèls a la llengua, amb el marit convalescent al front i a qui la família vol imposar el paper de futura matriarca. Per una altra banda hi ha en Daniar, un orfe que va marxar quan era un nen i que ara torna ferit de la guerra, un jove de caràcter aspre i reservat que es converteix en el blanc perfecte de les burles de la Jamila. I finalment trobem en Said, el narrador de l’obra, un adolescent noble i atent, enamorat de la Jamila però sobretot fascinat per les subtileses vitals que l’envolten.
Per ordres dels militars soviètics, tots tres joves són enviats a treballar en el transport de blat des del poble fins a l’estació de tren. La relació entre ells canviarà per complet el dia que escoltin cantar en Daniar. En aquell moment, la Jamila quedarà presa d’un amor sincer cap a ell i a en Said se li obrirà un món interior sense fronteres.
Jamila és un relat que aconsegueix transportar-te magistralment a un territori remot on el temps sembla haver-se aturat. El cant d’en Daniar desperta en el lector una nova manera d’escoltar el món i els seus silencis. En una època com la nostra, on els sorolls i les presses se’ns mengen cada dia, aturar-se i deixar-se portar per l’art i pel llenguatge poètic que gaudim gràcies a la traducció de Marta Nin és un autèntic acte de rebel·lió.
Chris Homet, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.