Aquesta setmana, Dioni Porta ens presenta Imaginar la fi, d’Eudald Espluga, publicat per l’editorial Raig Verd, un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar la fi del món que no pas la fi del capitalisme?
A partir de crisis molt presents —la guerra, l’emergència climàtica, les catàstrofes naturals o la irrupció de la intel·ligència artificial—, Espluga reflexiona sobre com aquests relats de col·lapse han acabat generant cansament, por i una sensació d’impotència col·lectiva.
Tanmateix, el llibre no es queda aquí: al contrari, defensa la necessitat de recuperar la imaginació política i de pensar noves maneres de viure i d’organitzar-nos. No es tracta tant d’imaginar un futur llunyà com de començar a construir alternatives des del present, des de la comunitat i el suport mutu.
Amb un estil directe i ple de referències culturals, Imaginar la fi és una lectura estimulant que convida a mirar el futur amb menys resignació i més capacitat d’acció.