Avui a Ràdio Gràcia escrivim amb el cor encongit. Ens ha deixat l’Enric Castellà, voluntari i peça molt estimada d’aquesta casa, i costa posar paraules a un buit que és molt més que l’absència d’una veu a la ràdio. Se n’ha anat una manera de ser, una mirada, una presència que feia comunitat gairebé sense proposar-s’ho.
Cada setmana compartia amb nosaltres molt més que ràdio: hi portava solidaritat, humanitat i compromís. L’Enric era d’aquelles persones que fan el bé sense soroll. Durant anys ha conduït “Espai Solidari”, un programa que parlava d’entitats, de cooperació, de persones que ajuden persones. Però ell no només ho explicava: ho vivia. La solidaritat no era un tema radiofònic, era la seva forma d’estar al món. Escoltava de veritat, preguntava des del respecte i sabia donar llum a històries que sovint no en tenen.
Més enllà dels micròfons, era un company generós, pacient, amable i sempre disposat a donar un cop de mà. D’aquells que arriben d’hora, que no fan soroll, que resolen problemes i que, quan marxes cap a casa, et deixen amb la sensació que el món seria molt millor amb persones com ell. Sempre amable, empàtic i proper, l’Enric era una gran persona que deixava empremta en tots els qui el coneixíem.
El trobarem profundament a faltar. Descansa en pau, estimat. El teu record i la teva veu continuaran sempre presents entre nosaltres.