Torna al Texas Desaparellats, la comèdia que, sota una aparença lleugera i esbojarrada, ens parla de la rutina i les decisions que ajornem en una relació de parella. Ens fa pensar en la pregunta, sempre incòmoda, de si tornaríem a escollir la persona que tenim al costat.
L’obra parteix d’una idea fantàstica: el Ton i l’Anna, una parella atrapada en el dia a dia, descobreixen una porta al lavabo de casa que els condueix a un univers paral·lel. Allà es troben amb versions diferents d’ells mateixos: més lliures, més decidides, potser més divertides. I és aquí on la funció troba la seva gràcia: no es limita a fer-nos riure amb els malentesos, sinó que ens convida a mirar-nos una mica al mirall.
Agrada, especialment, que no tracta la parella des del dramatisme ni des de la moralina. Ho fa amb humor, tendresa i un punt d’ironia molt proper. Hi ha situacions que fan riure perquè semblen exagerades, però potser tampoc no estan tan lluny de la realitat.
Esther López i Ricard Farré tenen una complicitat escènica magnífica. Sostenen el ritme de la comèdia i són capaços de passar de la bogeria més divertida a moments més íntims sense que l’obra perdi naturalitat. La direcció de Roc Esquius manté la proposta àgil, clara i molt viva, i el text de Ramon Pardina té aquell humor de frase ràpida que entra bé, però que també deixa preguntes obertes.
Desaparellats és, en definitiva, una obra ideal per passar una bona estona i sortir del teatre amb un somriure, però també amb ganes de conversar. Perquè darrere d’una porta impossible i d’uns universos paral·lels, el que hi ha és una pregunta ben real: què faríem diferent si tinguéssim una segona oportunitat?
Podeu veure Desaparelllats al Texas. Recordeu que si sou oients de Ràdio Gràcia teniu un 25% de descompte en la compra d’entrades amb el codi RADIOGRACIA.