Soc el doctor Josep Maria Fuentes, especialista en angiologia i cirurgia vascular de la Clínica Nostra Senyora del Remei, i avui parlarem de les varius com una entitat que va molt més enllà d’una qüestió estètica.
Les varius són una de les manifestacions clíniques de la insuficiència venosa crònica. Es tracta de venes dilatades, en major o menor mesura, en funció del grau d’insuficiència venosa que presenta cada pacient.
Les venes són els conductes encarregats de retornar la sang cap al cor. Quan aquesta funció no es realitza correctament, ja sigui per una disfunció de les vàlvules venoses o per una obstrucció, la sang troba dificultats per circular en direcció al cor i pot retrocedir cap als peus. És aleshores quan parlem d’insuficiència venosa crònica.
En les fases inicials, aquesta malaltia pot no donar cap signe ni símptoma. El pacient pot ser completament asimptomàtic i no presentar cap alteració visible a les cames. En altres casos, poden aparèixer manifestacions purament estètiques, com ara les aranyes vasculars, també anomenades telangièctasis, que no acostumen a estar gaire dilatades ni a provocar molèsties.
Tanmateix, quan la insuficiència venosa evoluciona, comencen a aparèixer els primers símptomes. És en aquest moment quan les varius deixen de ser una qüestió exclusivament estètica i passen a tenir una repercussió clínica.
Les varius són venes dilatades i tortuoses que sovint s’acompanyen de diferents símptomes, com ara sensació de cansament i pesadesa a les cames, dolor, rampes, edema o inflor per acumulació de líquid i altres manifestacions menys freqüents, com la sequedat de la pell, la picor o la dermatitis.
Si la insuficiència venosa no es controla ni es tracta i continua evolucionant al llarg del temps, poden aparèixer complicacions. Una de les principals és la trombosi venosa superficial o trombosi d’una variu. En aquests casos, una vena que habitualment és tova i no provoca dolor quan la pressionem es torna sobtadament dura, vermella, calenta i molt sensible al tacte. És a dir, es produeix una inflamació de la vena associada a la formació d’un trombe.
En alguns casos, aquesta trombosi pot estendre’s o afectar el sistema venós profund, donant lloc a una trombosi venosa profunda. A diferència de les superficials, aquestes trombosis afecten venes internes, que no són visibles ni palpables directament.
La trombosi venosa profunda pot provocar una inflor important d’una cama, que es torna més tensa, endurida i, de vegades, adquireix una tonalitat més fosca o blavosa. També pot causar dolor o sensació de tensió.
Aquesta complicació és especialment important perquè el trombe pot desprendre’s i arribar fins als pulmons, on pot provocar una embòlia pulmonar. En aquest cas, a més de les manifestacions a la cama, poden aparèixer símptomes respiratoris com ara dificultat per respirar, dolor toràcic o altres alteracions derivades de l’obstrucció de les artèries pulmonars. L’embòlia pulmonar és una complicació greu que pot posar en perill la vida del pacient i que, en alguns casos, pot arribar a ser mortal.
Una altra complicació de les varius és la varicorràgia, és a dir, el sagnat d’una variu. Es produeix quan la pressió a l’interior de la vena supera la resistència de la seva paret i aquesta es trenca. També pot aparèixer després d’un traumatisme lleu, una rascada o simplement en gratar-se.
En aquests casos, es pot produir un sagnat venós abundant. Si això passa, és important aixecar la cama i fer pressió directa sobre el punt de sagnat. Cal mantenir la compressió i buscar atenció mèdica urgent, especialment si el sagnat és important o no s’atura.
Una altra complicació és la dermatitis venosa crònica, també coneguda com a dermatitis ocre, perquè la pell adquireix una tonalitat marronosa o ocre. Amb el temps, la pell pot perdre elasticitat, endurir-se i tornar-se més fràgil.
En els casos més avançats, aquesta alteració de la pell pot evolucionar cap a l’aparició d’úlceres venoses, unes ferides cròniques que poden ser molt difícils de cicatritzar. Sovint provoquen un gran malestar al pacient, ja que poden trigar molt a curar-se, infectar-se o sobreinfectar-se, causar dolor i requerir cures freqüents, fins i tot diàries.
Per tant, la insuficiència venosa crònica és una malaltia que pot presentar diferents etapes. En les fases inicials, pot ser molt lleu i manifestar-se únicament amb alteracions estètiques. Però és una patologia evolutiva que, amb el pas del temps i si no es controla adequadament, pot provocar varius i arribar a ocasionar complicacions importants.
Per aquest motiu, si sospiteu que podeu tenir signes d’insuficiència venosa o varius, és recomanable consultar un especialista en angiologia i cirurgia vascular.
En funció de cada cas i del grau d’evolució de la malaltia, l’especialista us podrà recomanar diferents opcions de tractament. En les fases inicials, poden ser suficients les mesures conservadores, com ara el tractament farmacològic, quan estigui indicat, o l’ús de mitges de compressió elàstica.
En els casos més avançats, pot ser necessari un tractament intervencionista o quirúrgic. Actualment disposem de diverses opcions terapèutiques, que s’escullen en funció de les característiques de les varius i de la situació clínica de cada pacient. L’objectiu és tractar la malaltia, alleujar-ne els símptomes i, sobretot, prevenir-ne l’evolució i evitar l’aparició de complicacions que poden afectar significativament la qualitat de vida.
Contacta amb nosaltres a clinicaremei.org o al 93 285 00 10.