El Teatre Lliure acull fins al pròxim 21 de juny l’espectacle Contra Antígona, una proposta dirigida per Andrea Jiménez que transforma un dels grans clàssics de la tragèdia grega en una experiència col·lectiva i profundament contemporània.
Partint del mite original de Sòfocles, Jiménez no busca destruir el personatge heroic, sinó qüestionar la fascinació pels relats individuals en una època actual marcada per la polarització, els discursos absoluts i la dificultat de dialogar.
Per a la directora, el conflicte original de l’obra és, sobretot, una conversa que fracassa; una tensió entre posicions oposades que acaba esclatant amb violència i mort. Davant d’aquesta premissa, el muntatge llança dues preguntes incòmodes a l’espectador: encara és possible conversar? Encara podem construir consensos?
La resposta de l’espectacle és radicalment teatral i requereix la implicació directa dels assistents. A cada funció, 14 persones del públic són convidades a convertir-se en el cor grec de la tragèdia. De fet, sense aquest cor ciutadà, l’obra no pot començar. Es tracta d’un gest que va molt més enllà de la simple participació escènica, ja que busca recordar que el teatre és un acte fràgil, viu i comunitari.
El muntatge, que compta amb una dramatúrgia creada conjuntament amb Victòria Szpunberg, està encapçalat per un repartiment que inclou Jan D. Casablanques, Clara de Ramon, Arantxa López Medina, Mònica Molins o Xavi Sáez, entre d’altres. L’escenografia de Judit Colomer presenta una enorme ruïna sobre l’escenari; una destrucció real, lluny de romanticismes, que evoca tant les guerres actuals com el desgast de les democràcies contemporànies.
Amb aquesta obra, Andrea Jiménez fa una declaració artística i debuta a la Sala Fabià Puigserver assumint el risc de portar el seu llenguatge experimental i participatiu a un gran escenari.
Contra Antígona es pot veure al Teatre Lliure fins al 21 de juny.